http://thecraftydays.com/
La meva nòvia és una crafty… encara que alguns podrien tenir la temptació de definir-la amb el (ultra-castís) nom de Maleni. Òbviament, quan va entrar pels meus ulls aquesta sorprenent definició vaig córrer a estudiar les característiques bàsiques del ‘malenisme’, no fos que estigués convivint sense saber-ho amb una integrant d’aquest grup social. Per sort, després d’una anàlisi a consciència, puc dir sense por a equivocar-me que no, que la meva nòvia segueix sent 100% crafty. És més, podria arribar a dir que poques Malenis hi ha per terres catalanes. Si de cas, els direm Margalidetes. Per Edu Palomares
El meu estudi va començar identificant l’origen d’aquesta definició, més aviat despectiva. De fet, sorgeix del que es podria denominar com un moviment d’oposició a tot el que seria el món handmade, o més aviat a la part més ensucrada i buida d’aquesta tendència. Les Antimalenis odien el colors pastels, el cors, els cupcakes adornats amb lacasitos, el washi-tape, els amigurumis d’animalons… Bé, en algunes coses podria estar d’acord, encara que això és qüestió de gustos (jo no fai mai fàstigs a un bon cupcake!).
El que més em va cridar l’atenció és que venien a dir que l’èxit del handmade suposava un atac frontal a tants anys de lluites feministes, ja que situaven de nou a la dona a la cuina fent pastissets pel seu marit o cosint-li una bufanda perquè no passés fred a l’hivern. És a dir, l’acusaven de conservadorisme ranci. I no, per aquí no passo! Perquè, senyors i senyores antimalenis, a mi, la meva nòvia crafty no em cus ni un trist botó de la jaqueta! Per molt que li demani de genolls.
Perquè les craftys autèntiques cusen, broden, fan ganxet i tot el que faci falta, però sempre amb una voluntat creativa, original, única i inclús artística. Així que no estan per històries, ni tan sols per fer una vora d’un pantaló, malgrat que tinguin una flamant màquina de cosir que els hi permetria fer-ho en un obrir i tancar d’ulls. Per això ja estan les botigues d’arranjaments de roba, les mames o les sogres… El seu talent no és digne de tan quotidiana tasca (i em sembla bé, que consti)! També podria intentar fer-ho jo mateix, és clar, però us remeto al meu primer article.
De totes fmaneres, volia aprofitar aquestes línies per comprovar si això és normal en l’univers de les parelles crafties, no sigui que la meva nòvia m’estigui fent llum de gas amb el tema. Així que, nòvioscrafties, a vosaltres us cusen els botons o us fan les vores dels pantalons? O les seves màquines de cosir només serveixen per acomplir projectes culturalment superiors? Ara és l’hora de què parleu!
``````
Ets de les que la sogra et cus la vora dels pantalons..;=
I am a crafty girl. And you+
handmade by me.
.JPG)
